M. Antònia Font: “Tenim una constitució que no ens protegeix i un constitucional que no defensa els nostres pocs drets”

Entrevista publicada a www.tornaveu.cat
Professora de secundària, militant de l’STEI Intersindical, és una dels portantveus dels comitès de vaga dels sindicats i de l’Assemblea de Docents, entitats que ha liderat el procés de protesta en contra de la implantació del Tractament Integrat de Llengües (Decret TIL) a les Illes Balears. Tot i que a hores d’ara (10 d’octubre de 2013) la vaga ha estat, suspesa temporalment, el conflicte lluny de solucionar-se s’ha agreujat i l’esperit de lluita es manté ben fort. Aprofitant una breu estada a Barcelona, li vàrem fer aquesta entrevista que us oferim a continuació.

Has vingut a Barcelona com a representant dels sindicats i dels comitès de vaga l’Assemblea de Docents.  Porteu 3 setmanes de vaga en contra del TIL. 
Sóc membre del sindicat STEI, que forma part del Comitè de Vaga i també formo part a nivell personal de l’altre Comitè de Vaga, el de l’Assemblea de Docents.
A banda del sindicat STEI, que és el majoritari,  hi ha CCOO, que també va convocar la vaga. La resta de sindicats també hi han donat suport. Tots hi som. Aquesta és una de les claus de l’èxit d’aquesta mobilització. És a dir: pares, tots els sindicats, professors, la nostra universitat...

Abans de la imposició del TIL hi hagué altres intents encaminats a diluir el català com a llengua vehicular en l’educació, no?
Hi hagué la proposta de la lliure elecció de llengua. El tret, però, els va sortir per la culata, ja que el primer any el 87% de pares varen triar l’ensenyament en català, i el segon any fou el 90%. I quan no els funciona la lliure elecció de llengua imposen el TIL.

Com definiries el TIL?
De fet és el laboratori de la LOMCE i posa en marxa el programa de la Fundació del PP, la FAES, pel que fa a llengües, perquè resulta que ens impedeix fer el 100% de l’ensenyament en català, no ens deixa utilitzar el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament amb l’excusa de la modernització d‘introduir l’anglès. El TIL dóna un 33% a cadascuna de les tres llengües, el català, l’espanyol i l’anglès. Tanmateix els alumnes no estan preparats per rebre l’ensenyament d’una àrea no lingüística en anglès.

També hi ha dificultats pel que fa a la seva implantació...
El govern vol fer una implantació no progressiva, comencen a tres anys però no la van pujant any a any, sinó que fan una implantació invasiva, és a dir primer, tercer, cinquè de primària i primer d’ESO. Tot per l’any que ve. S’ha de dir que aquest calendari no ha estat mai negociat, ni a cap mesa ni a enlloc, per això nosaltres (STEI i UGT) vàrem presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia les Illes Balears, que vàrem guanyar, en el sentit que no es podia implantar un calendari d’aquestes característiques ni tan aviat ni tan de cop, ja que ni els alumnes ni tampoc els professors hi estan preparats, no s’ha negociat, no s’ha dut al Consell Consultiu... Era el 6 de setembre.

Quina fou la resposta del govern?
Aquell mateix dia el govern va fer un decret llei nou. Això va rebel·lar molt la gent i va fer que es més gent secundàs la vaga indefinida, que havia estat convocada dia 3 de setembre pels sindicats i dia 5 de setembre per l’Assemblea de Docents. .

Quines organitzacions hi estan implicades?
Des d’un primer moment, els sindicats hem exigit que l’Administració reconegués com interlocutor el Comitè de Vaga de l’Assemblea de Docents, tot i que l’administració té alguns dubtes legals sobre la seva constitució. És per això que està aixoplugat sota el paraigua dels sindicats. Nosaltres cercam la unitat d’acció i aquesta és una manera que es vegi que no hi ha escletxes entre l’assemblea i els sindicats, que tots anem plegats sense fissures.

A priori, pot semblar bona la incorporació d’una tercera llengua en el currículum educatiu.
Nosaltres hem presentat un projecte per incentivar l’anglès a les aules amb un programa de reforç de professorats i de material. Però el govern  va al 33%/33%/33% sense tenir en compte els temes pedagògics i les possibilitats objectives de la seva implantació. Ni els alumnes estan preparats per rebre-hi els ensenyaments ni els docents hi estan per donar-los-hi. Per altra banda s’ha de dir que els continguts de la matèria quan es fan en anglès són més baixos que la mateixa matèria impartida en català.

Pel que sabem no sols es tracta del TIL sinó que s’han barrejat també altres coses.
Darrera del TIL també hi ha la Llei de Símbols, que també ha molestat molt. Si penges per exemple un llaç quadribarrat (símbol de la lluita pel català a les Illes), en un centre et pot caure una multa de 5.000 €, si el director no el treu té una multa de 10.000 €...
També ha molestat molt els expedients disciplinaris (suspensió cautelar de sou i de funció docent) que han obert a tres directors de Menorca que van manifestar la seva impossibilitat per poder aplicar el TIL amb una clara intenció d’escarni. La conselleria exigeix que els directors obeeixin sense opinar. Els diu que han d’obeir les ordres que els dóna un superior jeràrquic. Una clara estratègia per infondre por al col·lectiu docent.

Històricament, a les Illes veníeu d’un consens de facto amb temes relacionats amb la llengua i l’educació...
Veníem d’una llei del 1986 de Normalització Lingüística feta en temps del PP. El Decret de Mínims és de l’any 1997, que regula l’ús del català i diu que el 50% dels continguts educatius es faran com a mínim en català. Si es vol el 100% caldrà posar d’acord tota la comunitat educativa. En aquells anys es va fer molta feina i molt bona amb el resultat que la gran majoria d’escoles feien el 100% en català.  Això va ser el resultat del consens.

Dins d’aquest procés de conflicte, heu variat les vostres propostes?
Començàrem demanant la derogació del TIL i ara plantegem la seva aplicació voluntària. No se’ns pot dir que no volem negociar. Davant d’aquesta proposta, el govern no es mou, especialment pel que fa referència a infantil i a primària. S’ha de dir que nosaltres no signarem cap acord sense la consulta als treballadors i treballadores docents. Realitzarem altres mesures de pressió. L’STEI ha iniciat una  via judicial internacional al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb Drets Humans de Mallorca i l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears.  L’assetjament institucional, malgrat que no té una tipificació en el codi penal, crec que ja li haurien de posar perquè té un comportament típic d’aquest casos: aïllament, persecució de la víctima, negació de la comunicació, fer que s’equivoquin, ofegar... tota l’estratègia del pervers i la víctima.

Un dels elements diguem-ne estratègics que han possibilitat l’èxit de participació i durada de la vaga han estat les caixes de resistència.
Funcionen molt bé. Hi ha com a tres caixes de resistència. Una que la gestiona cada centre, una segona l’Assemblea de Docents i l’Obra Cultural Balear els recursos de la qual es dediquen a mantenir l’estructura de l’Assemblea, a pagar  consultes jurídiques i en tercer lloc als vaguistes. I una  tercera caixa que és la nostra i la d’Enllaçats per la Llengua que està destinada únicament als vaguistes.

Possiblement, la demostració més palpable de fins a quin punt el conflicte s’ha transformat en un conflicte social hagi estat la manifestació del 29 de setembre.
Va ser la manifestació més multitudinària feta mai fins ara a les Illes. Hi va haver una forta implicació de la societat civil balear. La manifestació l’obrien les colles de xeremies, n’hi havia gairebé 40.  Les claus de l’èxit foren la implicació de docents de l’escola pública i de la privada concertada, de les cooperatives d’ensenyament, de pares i mares, la FAPA, COAPA, de tots els afectats. La Plataforma Crida per una Educació Pública de Qualitat, ja existia feia dos anys. Van ser els que varen posar en marxa la samarreta verda, per exemple, organitzant tancades amb molta participació. La universitat també ha fet costat, les associacions de directors i d’inspectors d’educació...

S’ha de destacar el paper mobilitzador que hi hagué a les altres illes...
Si, això és molt important perquè sempre ens centrem a Mallorca. Cal destacar, per exemple, la Coordinadora de Professors Preocupats d’Eivissa, les Assemblees de Menorca, els Docents Associats de Formentera, els Professors pel Sentit Comú de Mallorca, la Plataforma per l’ensenyament públic de Manacor, l’Assemblea de Mestres i Professors en Català a totes les illes...

A banda de l’educació, existeixen altres dos fronts en contra del català.
A banda del tema del TIL, que afecta principalment l’educació, el govern de Bauzá ha llevat el requisit del català als funcionaris i ha desmantellat els mitjans de comunicació públics en català: educació, funcionariat i mitjans de comunicació.

Joan-Ramon Gordo i Montraveta. 

Escola Valenciana reclama suport econòmic per seguir endavant

Arranca el projecte de Verkami anomenat "Fes Escola Valenciana!", una proposta de micromecenatge per tal què la gent contribuesca econòmicament a fer viable el funcionament de les activitats que duu a terme l'entitat cívica de normalització i defensa del valencià a l'escola i al carrer. 

Les contribucions econòmiques es realitzen mitjançant el web www.escolavalenciana.org/verkami. Escola Valenciana té per objectiu reunir 60.000€ en els 40 dies que dura aquest repte de micromecenantge amb 12 paquets de recompenses diferents perquè la gent trie en un ventall de possibilitats que van entre l'aportació de 10€ fins a 3.000€. 

Aquest és el projecte de Verkami més important que s'ha llançat fins ara al País Valencià i l'entitat fa una crida social per tal de poder aconseguir l'objectiu marcat i mantindré actiu aquest moviment global de defensa del valencià , que ha esdevingut un grup de pressió constant i constructiu en la vida social, educativa i política valenciana.

+informació


PREMIS OCTUBRE

Dissabte a la nit es lliuren els Premis Octubre, un dels referents literaris dels Països Catalans. Serà a partir de les nou del vespre a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, en una gala on actuarà Maria del Mar Bonet retent homenatge als tres escriptors de l'any: Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La vetllada també servirà per fer una aportació a la caixa de resistència de l'assemblea de docents de les Illes Balears representada per l'enllaçada Maria Antònia Font.

+informació

Enllaçats participa a un acte a Llagostera (Gironès)

Dijous 7 de novembre, Enllaçats per la Llengua participa a la taula rodona

"LA MAREA VERDA: CULTURA I LLENGUA A LES ILLES"

Serà amb 
Elisenda Romeu, mestra, presidenta de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i membre de la plataforma Enllaçats per la Llengua. Hi intervindrà juntament amb:

- Caterina S. Sansó, mestra i membre de l'Obra Cultural Balear (OCB) i de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)

- Bet Casamitjana, membre d'USTEC·STES (IAC)

- Marcel Pich, estudiant i membre del Comitè de solidaritat amb els docents en  vaga de les Illes

Actuarà com a moderador Enric Ramionet, periodista i activista llagosterenc

La taula rodona es clourà amb un concert de Cesk Freixas.



Hora: 20.00
Lloc: Local Social de la Caixa (C/ Consellers)
Organitza: Servei Comarcal de Català del Gironès (CPNL)


Manifest per un ensenyament de qualitat a les Illes Balears

Nosaltres, ciutadans de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, des de la nostra diversitat d’opinions polítiques, activitats professionals i orígens geogràfics, davant el conflicte que té com a protagonista la comunitat educativa de les Balears,

MANIFESTAM:
1.- El sistema educatiu és la peça bàsica per a construir una societat en la qual les generacions més joves trobin la preparació adequada per a accedir en condicions al mercat laboral i l’aptitud plena per a conviure com a ciutadans en una societat democràtica.
2.- L’aprenentatge de diverses llengües és essencial en els nostres dies, però a tot arreu del món l’opció pel multilingüisme va sempre acompanyada del reforçament de la llengua pròpia com a senyal cultural distintiu de cada territori.
3. ”La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat” (Estatut d’Autonomia Balears 2007). Per aquest motiu és necessari assegurar el coneixement adequat de la nostra llengua pròpia a la població en edat escolar com a element vertebrador de la nostra identitat, tenint en compte la seva situació evident de minorització en tots els àmbits d’ús i el fet que el seu futur només depèn de nosaltres.

4.- L’opció per l’ensenyament de l’anglès i altres llengües no pot fer-se de manera improvisada i sobtada, sinó que requereix una graduació i temporalització que permeti, tant als ensenyants responsables de la seva docència com als alumnes que n’hauran d’adquirir la competència lingüística, que puguin fer-ho en les millors condicions pedagògiques possibles.

5. Un ensenyament de qualitat depèn també de la dignitat i consideració atorgades a la professió de mestre, a les condicions materials en què han de desenvolupar la seva activitat i a poder disposar del nombre necessari d’ensenyants per a garantir la qualitat del sistema educatiu.

6.- El risc de fractura social existent avui a les Balears, i el divorci creixent entre la societat balear i el seu govern, a causa de la imposició d’un TIL que no ha tengut en compte, prèviament, els criteris de la comunitat educativa ni tampoc de la universitat (UIB), només poden ser resolts per la via del consens i la negociació. 

7.-Aquests procediments són més necessaris, encara, quan les majories parlamentàries tenen davant el malestar creixent de la comunitat educativa i de bona part de la societat, i també el seu desig de vetllar pels interessos dels seus fills amb un ensenyament de qualitat, respectuós amb la llengua pròpia, l’opció pel multilingüisme i per la dignitat professional dels mestres.
Per tot això, constatam el nostre desig que es solucioni, com més aviat millor, el conflicte que manté obert el Govern de les Illes Balears amb el sector educatiu, alhora que ens solidaritzam amb tota la gent que desitja un ensenyament de qualitat a les Illes Balears i que lluita per aconseguir-ho (mestres, pares i mares i professionals universitaris)

Palma, 5 octubre 2013

M. Antònia Font, als Matins de TV3

Maria Antònia Font, portaveu de l'Assemblea de docents de les Illes Balears i membre d'Enllaçats per la Llengua, ha passat pels Matins de TV3 per parlar del procés de negociació dels mestres en vaga indefinida amb la conselleria d'Ensenyament del govern balear. Font posa de manifest la manca de voluntat de diàleg de l'administració i explica els motius pels quals cal seguir en vaga una quarta setmana més, com a mínim. Per acabar, explica que s'ha iniciat el procés per portar el cas al tribunal europeu dels Drets Humans.


Aquest dijous s'ha fet l'acte central a Barcelona en suport als docents balears

Enllaçats per la llengua ha participat, amb la presència d'Elisenda Romeu, a l'acte central de suport a la vaga indefinida de docents de les Illes Balears a Barcelona, fet a can Batlló, a Sants.

A més, hi han intervingut:
- L'Assemblea de docents de les Illes
- L'Assemblea groga
- COS
- USTEC
- SEPC
- CUP

I amb el poeta Carles Rabassa i actuacions musicals.