La situació actual de l'escola a l'Alguer, per Irene Coghene i Marcel A.Farinelli





Per parlar i comprendre la situació actual de l'escola a l'Alguer, ciutat de la Sardenya i de l'estat italià, no se pot fer sense començar de lluny.
L'Estat italià, una realitat institucional bastant jove (1861),
és nat a imitació, per diversos aspectes, de la realitat francesa: centralista i monolingüe. Això malgrat una extrema varietat lingüística com demostra la realtat històrica i cultural dels territoris que ne formen part. Del punt de vista dels idiomes parlats al moment de la unificació, la realtat és assai significativa: sol un 2,5% parlava italià a l'any 1861. Doncs, lo Regne d'Itàlia, República del 1946, ha resistit a reconèixer les sues minories lingüístiques, i l'ha fet perquè obligat per qüestions lligades a les relacions internacionals. Desprès de la Primera Guerra Mundial, l'Itàlia reconeix certs i ben limitats drets a les comunitats que entren a formar part de l'Estat, a causa dels canvis de les fronteres decidits durant la conferència de pau a París. Aqueixes eren les comunitats de llengua tedesca i serbocroata de la zona nord-oriental del país. Lo feixisme, amb una certa calma, és tornat endrera i durant los anys trenta ha prohibit totes les paraules no italianes, sigui foristeres sigui en “dialecte”, fins i tot al cinema i al teatre (amb calqui excepció il·lustre, com la Companya Teatral De Filippo, a Nàpols). A més, durant la dictadura, la pública instrucció s'ha consolidat com a el vehicle principal per a la italianització, fet que continua també durant la democracia.

A la caiguda del regim, la nova República torna a reconèixer les minories que poden tendre un Estat veí que les protegeix, com en el cas del Südtirol (Àustria), de la Vall d'Aosta (França) o dels eslovens pels quals són previstes disposicions de caràcter internacional. Les tres fanen part de les respectives regions autònomes reconeixudes de la Constitució italiana del 1948: Trentino Alto Adige, Vall d'Aosta i Friuli Venezia Giulia. No obstant l'organització territorial no fossi del tot centralista, les institucions italianes han sempre resistit a realitzar tota l'autonomia possible, especialment en el camp cultural, ja que la televisió, i sobretot l'educació, ara accessible a tota la populació, han difús i difonen amb èxit la llengua nacional.


La Constitució a l'art. 6 diu les següents paraules: «La Repubblica tutela con apposite norme le minoranze linguistiche», i ajunim nosaltros també a nivell escolar. La regió Sardenya, regió autònoma, en qualitat d'illa, com la Sicília, i no perquè terra de minories, preveu l'actuació d'aqueix article solament al 1997 amb la llei n. 26 “Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna” que a l'art. 3, garanteix la més àmplia participació de l'escola, per la valoració de la llengua i cultura de Sardenya. Important és l'art. 2, 4 que dóna el mateix reconeixement de la llengua sarda al català de l'Alguer. Dos anys més tard arriba la llei estatal 15 desembre 1999 n. 482, «Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche», que dedica els articles 4-6 al sistema escolar. L'art. 4 estableix que l'ensenyament de la llengua minoritària en les escoles primàries i secundàries de primer grau, és sempre facultatiu, sota petició dels pares. Un pas envant respecte a quan els mestres mateixos convidaven los pares a parlar en casa solament en italià, per no crear problemes per parlar i escriure bé.
Amb el quadre jurídic regional al 1998 se pensa a un projecte ambiciós: l’associació Òmnium Cultural de l’Alguer convoca els mestres, units per l’estima de la llengua pròpia. Per la coordinació se forma el Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori. L’equip del Centre elabora els programes i els materials lingüístics de la maternal a la secundària de primer grau. El centre coordina una vintena de docents, entre els quals se poden diferenciar dues categories: ensenyants de l'escola i ensenyants del Centre. Els primers tenen dues opcions, cedir una hora i fer treballar en classe un dels docents del Centre o ésser ellos a fer l'hora d'alguerès. Així naix el projecte Joan Palomba.

Del Servei d’Ensenyament de Català, del Departament d’Educació i l’associació Òmnium Cultural de l’Alguer, al curs escolar 2004-2005 naix una altra experiència: la Costura, secció experimental de l’escola San Giovanni Bosco, que preveu, pel 60% de les activitats, l’ús de l’alguerès. No aculli ni 20 minyons i no arriba a satisfer les demandes d’inscripció.


Les dues experiències poden ésser considerades una etapa de transició. El futur se basa no tan en la norma que permet l'ensenyament de i en la llengua minoritària, subordinat a les demanes dels pares, sinó en l'aplicació del mètode CLIL, acostament educatiu centrat sobre dos objectius: una segona llengua utilitzada per ensenyar continguts i per emparar la mateixa llengua. Se pot aplicar doncs a les de l'art. 6 Const It, arribant a un tercer objectiu: la difusió de les llengües de minoria. Al 2011 l'Assessorat a la Pública Instrucció del Municipi de l’Alguer i la Generalitat de Catalunya, a través de l’Espai Llull de l’Alguer, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Università degli Studi di Sassari, han organitzat un curs de formació pels docents algueresos. La finalitat és el potenciament de les metodologies dels docents per ensenyar en català de l’Alguer la pròpia matèria. En aqueixa ocasió han constituït un Grup de Treball per a la introducció del català de l'Alguer en el currículum escolar dels estudiants algueresos. Participaven al projecte el Ministeri italià de la Instrucció, la Universitat i la Recerca, La Generalitat, amb la Representació del Govern a la ciutat de l'Alguer, el Govern de la Regió Autònoma de Sardenya, el Municipi de l’Alguer.
S'aguardaven grans novetats, però de moment no hi ha més notícies i per l'alguerès no hi ha res que mos faci afirmar que pugui ésser protagonista a l'escola.


Irene Coghene, coordinadora a l'Alguer de la Plataforma per la Llengua i secretària del Centre Excursionista de l'Alguer

Marcel A. Farinelli, historiador alguerès


Publica un comentari a l'entrada