L’OBSESSIÓ DEL PP CONTRA EL VALENCIÀ

Vicent Monroig (STEPV) i Ma Dolores Tirado (FAPA Castelló Penyagolosa) al CECV
L’OBSESSIÓ DEL PP CONTRA EL VALENCIÀ
El passat dijous, STEPV va votar en contra del Dictamen favorable de la Comissió Permanent del Consell Escolar Valencià sobre l’Ordre que desplega el procediment d’autorització del projecte lingüístic de centre, base dels programes plurilingües als centres educatius, perquè pretén perpetuar la llengua dominant i no assegura el coneixement del valencià en igualtat de condicions que el castellà.
L’Ordre, així com el mateix Decret de plurilingüisme, es basa en, i gira a l’entorn de, un concepte o expressió fal·laç, el concepte de “llengua base”, del qual no hi ha cap esment (ni tampoc del seu equivalent en anglès) en la bibliografia sobre educació bilingüe. L’alternativa més freqüent que s’hi troba és “llengua vehicular” o “llengua d’instrucció”, o també “llengua d’ensenyament” o “llengua d’educació”. En anglès, les expressions que s’usen en aquest àmbit són “L1/L2 medium” o “L1/L2 as the medium of instruction” (és a dir, “L1/L2 com a mitjà —o vehicle— d’ensenyament/instrucció). Lingüistes com Lluís B. Polanco insisteixen que “seria molt més recomanable optar per expressions com ‘castellà/valencià com a llengua vehicular/d’instrucció’ o ‘com a mitjà d’instrucció’, expressions que evoquen més aviat una pura instrumentalitat de la llengua pròpia i podrien tranquil·litzar més fàcilment aquells que hi temerien intencions d’exclusió de l’altra (el castellà)”.
Però, a més a més, es tracta d’un concepte innecessari i d’una expressió supèrflua que crea equívocs i que tracta de justificar un error: l’existència de dos programes plurilingües. Només té sentit parlar de programa plurilingüe, en singular, el nombre d’assignatures en valencià o castellà del qual dependrà de les decisions que prenguen els òrgans de planificació pedagògica i didàctica del centre educatiu, atenent a criteris educatius, metodològics, històrics, sociolingüístics i aquells altres que contribuesquen a la consecució dels objectius que persegueix el programa plurilingüe i que estan establerts a la normativa bàsica que regula el sistema educatiu: garantir que, en acabar l’educació bàsica, tots els alumnes comprenguen i s’expressen, de forma oral i per escrit, en valencià i castellà.
Establir un Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV) i un altre Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Castellà (PPEC) és voler crear una fractura social on no la hi ha i dues comunitats de parlants enfrontades, en comptes d’educar persones en el plurilingüisme, que usen una o altra llengua cooficial indistintament i puguen dominar una o més llengües estrangeres.
A més a més, tant l’Ordre objecte de dictamen com el Decret en què s’hi fonamenta posen la clau de volta de tot el procés en una consulta telemàtica (de dubtosa eficàcia) sense caràcter vinculant (perquè, en cas contrari, fóra de dubtosa legalitat). Una consulta telemàtica no és el procediment adequat per decidir un aspecte tan fonamental com és ara la consecució dels objectius que estableix la normativa educativa vigent: dominar les dues llengües oficials que estableix el nostre Estatut d’Autonomia i incorporar-ne una tercera. Només podem valorar aquesta reiterada apel·lació a la consulta telemàtica com una cortina de fum, que, per altra banda, portarà a la confrontació entre les famílies i entre les famílies i els centres educatius. Més adient fóra un procés participatiu de tots els sectors de la comunitat escolar de cada centre per aprovar, en el màxim òrgan de representació i de gestió dels centres —el consell escolar—, el projecte lingüístic i el programa plurilingüe, fent així realitat la tan citada, però poc respectada, autonomia dels centres educatius.
El model plurilingüe que impulsa la Conselleria d’Educació no ho és tal, ja que limita l’extensió de l’ensenyament en valencià i no serveix de cap de les maneres per a aconseguir l’objectiu que marca la legislació vigent perquè l’alumnat assolesca les mateixes competències lingüístiques en les dues llengües oficials i en puga dominar una tercera o més.
En definitiva, aquesta nova normativa que la Conselleria vol publicar en breu serà un instrument més en mans de l’actual govern valencià per a continuar entrebancant l’ensenyament en valencià al sistema educatiu. Recordem que només el 30% de l’alumnat estudia en valencià, no per falta de demanda sinó per les polítiques involutives del govern del PP en matèria lingüística, no només en ensenyament sinó en el conjunt de la societat valenciana.

Vicent Monroig i Climent.
Conseller del CECV en representació del professorat
 a proposta de STEPV.

1/12/2014



Publica un comentari a l'entrada