Bones Festes i bona entrada d'any!

Des de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua us desitgem unes bones festes i un bon any 2016!



Salut, i lluita per la llengua i el territori!










NADAL
A Emili Badiella


Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit

#Connectem-nos! Per un espai audiovisual compartit, per Òscar Adamuz

En ple segle XXI i a les acaballes del 2015 tots tenim clar que vivim en la societat de la informació, tant com que amb les noves tecnologies i xarxes socials el concepte clàssic de comunicació s'ha desvirtuat, s'ha transformat i, avui dia, qualsevol usuari d'una xarxa pot donar una primicia i esdevenir doncs "periodista" per un  moment de glòria, el comunicador de les masses, fer "viral" una notícia, promocionar una campanya, etcètera, sense ser-ne pas professional dels mitjans.

Per altra banda,  Els diaris digitals guanyen pes i miren les xarxes a veure què s'hi cou. Les fonts d'informació s'han multiplicat i els poders establerts, malgrat ho intentin, es veuen desbordats per la sobreinformació en què estem submergits a diari i no poden controlar totalment la informació que surt a la llum de l'opinió pública, ja no controlen els canals de comunicació. Per exemple, el renovador ús que en fa de la propaganda l'Estat Islàmic a les xarxes socials és paradigmàtic; ells creen un relat i ho exporten, "venen" la seva imatge i guanyant la batalla de la informació també guanyen adeptes, tot i el terror que poden provocar moltes de les imatges emeses.

Tanmateix, els grans mitjans de masses continuen orientant la societat cap a determinades pautes d'interessos i comportaments. Promocionar una determinada pel·lícula o impulsar a un determinat partit polític des dels potents altaveus de la televisió i la ràdio són clars, i recents exemples del poder i de l'ascendència dels mitjans sobre la població general.
 Lús del llenguatge tampoc no és neutre. Seguint el fil del paràgraf anterior, abans denominaven ISIS al grup terrorista, i ara en diuen DAESH (paraula malsonant en àrab). Darrera d'aquest canvi n'hi ha motius polítics, com al fet de referir-se al partit polític CUP com a "els radicals" o de parlar de "desafio independentista" des de Catalunya. La imposició del llenguatge circula en ambdós sentits, com demostren paraules que han fet fortuna des del sector catalanista conservador com "Procés", "transició nacional", "consulta" o "estat propi". Això sí, cadascú ho intenta des de les seves forces.

En aquesta societat sobreinformada, que rep imputs per tot arreu però que, paradoxalment, menys sembla aprofundir-ne en els fets, n'hi ha molts creadors de relats: premsa oficial, mitjans convencionals, mitjans digitals i l'ús de les xarxes es retroalimenten i això fa que moltes vegades costi separar el gra de la palla.
Doncs bé, en aquesta situació tan caòtica com interessant, on n'hi ha tantes oportunitats per depassar els filtres oficials dels canals d'informació, ens trobem amb una cultura i una llengua minoritzada, la catalana, que, directament, no té les eines per poder construir un relat propi, que, diria més, ni ho intenta. La no reciprocitat dels canals en la nostra llengua i la no coordinació entre els diferents ens territorials no són sinó un reflex de la desconnexió entre els diferents països de llengua catalana.
No n'hi ha un Espai de comunicació en català perquè no hi ha un relat comú de la història, la economia, la política o, sobretot, dels interessos compartits. Primer hem de tenir uns interessos que cobrir i després podrem explicar com els durem a terme. Tal volta, les mancances de l'espai audiovisual comú també són un reflex de la ineficàcia de l'espai cultural compartit.

Més enllà del mapa del temps de TV3 o Televisió andorrana, amb els Països Catalans de marc general, ens manquen referents comuns que ens arrepleguin com a cultura normalitzada que es desenvolupa en un territori concret i ben delimitat. Un territori que careix dels mecanismes polítics per a poder bastir els seu propi relat. I aquests mecanismes només és creen amb voluntat política.
N'hi ha excepcions, és clar, i exemples de voluntarisme de molts col·lectius i gent que han lluitat (i lluiten) contra aquesta desconnexió existent, que no permeten, però, d'esborrar el panorama coercitiu preponderant.

Com a reflexió final, per tant, considero que per revertir la situació es tracta d'escriure entre tots i totes un relat comú, un relat que, ara mateix, és impossible al País Valencià, on no existeixen mitjans públics propis i en llengua pròpia. La reobertura de RTVV és urgent, per normalitzar la llengua i explicar a la ciutadania els projectes del govern des d'un òptica plural i autoreferenciada. I, parlant de governs, després de molts anys, és dóna ara la circumstància que han coincidit en el temps nous consistoris amb voluntat de tirar endavant l'autogovern, defensar la llengua i normalitzar les relacions entre les administracions de parla catalana. Això esperem, aquesta és també la seva obligació, allò què tantes vegades han repetit des de l'oposició. Ara és el moment de complir i aprofitar l'oportunitat, sense dilacions ni dubtes, amb un projecte clar de futur. I des d'aquest impuls polític seguir bastint tota mena de relacions des de l'àmbit cultural i econòmic, reafrimant-se en la pròpia cultura per a poder projectar-la cap al món, com ens ho demostra l'Institut Ramon Llull. Les Illes Balears ja han començat a restablir aquest relat, retornant a l'espai Llull i la reciprocitat dels canals 3/24, Super3 i Canal 33.

En aquest sentit últim els passats 18 i 19 de desembre s'ha celebrat a Palma una Jornada organitzada per l'STEI-intersindical sobre l'Espai de Comunicació en Català, seguint el fil de la campanya encetada a l'octubre per la plataforma Enllaçats per la Llengua, que impulsà un manifest que ja han signat més d'un centenar d'entitats i personalitats del món de la cultura, la política i els mitjans.
Aquest és el camí, però queda molt per recórrer, i aquest camí està ple de pedres, les pedres del camí.
És per això que demanem la col·laboració i el suport de tothom, col·lectius i persones, per ajudar a fer força per normalitzar l'espai comunicatiu compartit, és a dir, l'espai cultural, establint ponts de tota mena, lligant i coordinant iniciatives descentralitzades.
Per a escriure el nostre propi relat, la nostra visió del món des d'u prisma plural i globalitzat, #Connectem-nos! és qüestió de supervivència.


Òscar Adamuz_Comunicació Enllaçats per la Llengua
                          Moviment Franjolí per la Llengua

Enllaçats anuncia a Castelló properes accions per la llengua i reclama a les institucions celeritat en vertebrar un espai audiovisual comú

La xarxa d'entitats per la llengua ha anunciat pel Sant Jordi de 2016 accions descentralitzades per reclamar el bastiment d'un espai de comunicació en català i la unitat d'acció en defensa i valorització de la llengua comuna.

Els pròxims dies 18 i 19 de desembre se celebra a Palma una jornada per un Espai de Comunicació en Català organitzades per l'STEI-intersindical d'acord amb la campanya d'Enllaçats, que ja ha aconseguit el suport de més d'un centenar d'entitats i personalitats.


Entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) han celebrat aquest dissabte 12 de desembre el seu plenari anual a Castelló de la Plana, en el marc del 83è aniversari de les Normes de Castelló.

Les assistents han valorat com a positiva la tasca realitzada per la plataforma durant l'exercici 2015 i criden a continuar sumant forces i fent feina en xarxa per tal d'aconseguir una veritable unitat d'acció en defensa de la llengua catalana.

En aquest sentit creu que s'ha de continuar fent accions de caràcter descentralitzat arreu del domini lingüístic, com a la passada reunió de maig a Perpinyà, on es donà suport a les escoles catalanes de la Catalunya Nord en el context de la Bressolada.

ExLL també ha valorat positivament la campanya d'adhesions per la reobertura de RTVV i per la reciprocitat dels canals en la nostra llengua dins d'un espai audiovisual comú.
La plataforma té previst d'ampliar el suport a aquesta reivindicació i poder encetar una sèrie de reunions amb representants dels governs i institucions oficials del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Aragó, Andorra i l'Alguer. ExLL creuen que els canvis polítics dels passat mes de maig deuen ajudar a  una percepció més favorable d'aquestes qüestions.
Mª A. Font llegint el manifest per un espai comunicatiu en català

Després de la reunió, Mª Antònia Font (STEI-i) ha llegit a la plaça de Santa Clara de Castelló (on hi havia fira d'entitats) el Manifest per un Espai de Comunicació en Català. I a la vesprada, els integrants d'Enllaçats, han participat a la manifestació per la Diada de la Normes de Castelló convocada per Castelló per la Llengua, i que serveix de reivindicació en l'ús del valencià.

A la reunió plenària han assistit les següents entitats: STEPV-iv, Amics de la Bressola, Moviment Franjolí per la Llengua, STEI-i-Illes Balears, Intersindical Valenciana, USTEC-STEs-IAC Acció Cultural Països Catalans, Poble Lliure, Plataforma pel Dret a Decidir-PV, ACL el Tempir, Assemblea de Mestres i Professors en català IB, Enllaçats No Acatem (s'excusen Intersindical-CSC, FOLC i Plataforma pel Dret de Decidir)



Jornada el 18 i 19 de desembre a Palma sobre l'Espai de Comunicació en Català [STEI-i]

L’STEI Intersindical de les Illes Balears organitza a Palma unes jornades sobre ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ: Els mitjans de comunicació i l’entorn escolar, que es duran a terme divendres dia 18 de desembre i dissabte matí dia 19. de desembre a la Universitat de les Illes Balears.

Aquestes jornades estan relacionades amb la campanya impulsada per les entitats d'Enllaçats per la Llengua, que inicialment varen acordar l’STEI i els seus sindicats afins al Principat i el País Valencià (USTEC-STEs i STEPV- Intersindical valenciana), i que té voluntat d'abarcar el conjunt del territori dels Països Catalans.



Des d’ENLLAÇATS volem treure el debat damunt la taula pel que fa als mitjans de comunicació en català i la reciprocitat de les emissions de les ràdios i TV públiques de tot el domini lingüístic català. Aquest dret que tenen les comunitats lingüístiques d’Europa, està recollit a la Carta Europea de les Llengües Regionals i minoritàries i ratificat també pel govern de l’Estat espanyol. Volem que aquest DRET reconegut per la normativa europea es faci efectiu el més aviat possible.

Ara que els govern de les Illes Balears i del País Valencià en són més favorables voldríem fer una aportació a la reflexió i al debat. Volem aportar arguments d’experts i experiència dels professionals de la comunicació, tant d epremsa, mitjans digitals, ràdio o TV, per poder recollir les propostes que s’hi facin i extreure’n conclusions pertinents que es farien arribar als diferents governs que tenen la responsabilitat de dur endavant la normalització lingüística i de fer realitat aquest espai de comunicació en català.

Sabem que els mestres i professors, arreu de les escoles de tot el territori, fan feina per la normalització del català i també sabem que, perquè la normalització sigui efectiva també s’ha de normalitzar l’entorn escolar. Principalment els mitjans de comunicació, l’administració i l’ús social de la llengua. És aquest un altre motiu pel qual organitzam aquestes jornades. Us enviam el programa que teniu a continuació i el cartell de la Jornada en document adjunt.


MÉS INFORMACIÓ: M. Antònia Font 619 78 38 84 Secretària de Política Lingüística de l’STEI Intersindical. Illes Balears.



JORNADA ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ 

Mitjans de comunicació i entorn escolar

Sala d’actes de l’edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Palma.

DIVENDRES, 18 de DESEMBRE de 2015

17.15h Obertura de la Jornada: Excel·lentíssim i magnífic senyor Llorenç Huguet, rector de la Universitat de les Illes Balears.

17.30-18.45h Conferència inaugural. Espai de comunicació en català: caprici o necessitat? Josep Gifreu, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Presentació a càrrec de Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic i escriptor.

18.45h Descans.

19.00-21.00h Taula Rodona 1. Entre la premsa escrita, la digital i les xarxes socials: la nova comunicació. Joan Riera, subdirector del Diario de Mallorca. Cristina Ros, directora de l’Ara Balears. Miquel Serra, director d’Última Hora. Francesc Viadel, sociòleg, professor de la Universitat Blanquerna i periodista de la Veu del País Valencià. Benjamí Villoslada, director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears. Modera: Jaume Oliver, periodista de RTVE.

DISSABTE, 19 de DESEMBRE de 2015


09.30-10.45h Taula rodona 2. La ràdio: mans lliures, immediatesa i proximitat. Sara Riera, corresponsal de Catalunya Ràdio a les Illes Balears. Tomeu Martí, director d’Ona Mediterrània. Xavier Milian, Ràdio Terra, la ràdio dels Països Catalans. Modera: Toni Gomila, representant del Sindicat de Periodistes.

10.45h Descans

11.00-12.00h Conferència. La normalització lingüística dins i fora de l’escola. Mitjans de comunicació i entorn escolar. Bernat Joan, sociolingüista, catedràtic de llengua i literatura catalanes i escriptor. Presentació a càrrec de Magdalena González i Crespí, membre fundador d’Enllaçats per la Llengua i presidenta del Forum Musicae.

12.00-13.30h Taula rodona 3. Televisió i reciprocitat: la força de les imatges. Vicent Sanchis, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona. Andreu Manresa, director general de la Radiotelevisió pública de les Illes Balears (IB3). Margalida Solivelles, corresponsal de TV3 a les Illes Balears. Pau Fons, director de RTVE a les Illes Balears. Amàlia Garrigós, periodista i treballadora de la clausurada Ràdio televisió valencianes. Modera: Ferran Gomila, president de l’Associació Voltor.

13.30h Lectura de les primeres conclusions de la Jornada Espai de comunicació en català a càrrec de M. Antònia Font, secretària de Normalització lingüística de l’STEI Intersindical.

Cloenda: Excel·lentíssim senyor Biel Barceló, vicepresident del Govern de les Illes Balears.

DESTINATARIS: professionals de la comunicació, mestres, professors i públic en general. La jornada és oberta i gratuïta, prèvia inscripció. Aforament limitat. HO ORGANITZEN: STEI Intersindical i Escola de formació en mitjans didàctics. HI COL·LABOREN: Universitat de les Illes Balears (UIB), Associació educativa de les Illes Balears (AEI), Dones Educadores i Enllaçats x la Llengua.

Hores reconegudes als docents pel Servei de formació permanent del professorat.

INSCRIPCIONS: www.steiformacio.com Més informació: 971-91.00.60

Enllaçats celebra el seu plenari a Castelló sota l'impuls d'un espai audiovisual comú

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua celebra la seva reunió plenària anual el proper dia 12 de desembre a Castelló de la Plana (11:00. cr. Marquès de Valverde, 8. /seu STEPV)

La reunió s'emmarca en el context dels actes pels 83 anys de les Normes de Castelló que, com cada any, impulsa la plataforma Castelló per la Llengua


Durant la reunió es presentaran les activitats dutes a terme per la plataforma en l'exercici, es valorarà la participació a la Bressolada de Perpinyà al mes de maig o la recent campanya encetada reclamant un Espai de Comunicació en Català, a la qual ja hi han donat suport més de 115 entitats, i centenars de persones significades del món cultural, polític i dels mitjans.

També es parlarà de la nova situació propiciada per les eleccions del passat mes de maig a les Illes Balears, País Valencià i Aragó i propostes d'acció conjunta en defensa i valorització de la llengua.

Després de la reunió les entitats participaran en els diversos actes preparats per Castelló per la Llengua, com la manifestació del vespre que surt de la plaça Independència a les 18:00.

Enllaçats per la Llengua dóna suport a les activitats impulsades per commemorar l'aniversari de les Normes de Castelló, que considera una fita cabdal en la unitat de la llengua catalana, i recorda la importància de la figura del mestre Carles Salvador en la consecució de la mateixa.

Enllaçats per la Llengua
Desembre 2015, Castelló de la Plana



Som el ‘sud del sud’ i vosaltres sou el nostre nord [Josep Escribano]

Discurs pronunciat al lliurament de la 28a edició dels Premis Miquelet. 28-92015

Si ens demaneu què sentim hui aquí, us puc dir que en nom de la Junta Directiva d’El Tempir sentim una immensa alegria, alegria gran per aquest Premi Micalet, però sobretot alegria descomunal perquè el sud entra a València, el sud es fa present hui i ara a València. La concessió d’aquest guardó per part de la Societat Coral El Micalet representa una cosa ben important per a nosaltres: que sí que es pot esquerdar la línia Biar-Busot, sobretot entre totes les persones i les entitats que al nord i al sud treballem per allò que tantes vegades s’ha conegut com “fer país”.

I sí, dic nord, ho heu escoltat bé. Els valencians sempre ens hem considerat el sud geogràfic respecte al conjunt dels “Països Valencians”. Bé, doncs arriba l’hora de dir-vos que nosaltres som el “sud del sud” i vosaltres sou el nostre nord. Lemes del passat com “Alacant és important” (que continua sent plenament vigent i vàlid), al qual afegiria per raons òbvies “Elx és important” i, també, “Oriola és important”, han de quedar subsumits per l’eslògan que hem vingut reivindicant aquests darrers anys amb orgull: “som sud, som valencians”. O en altres paraules, tal com cantava Natxo Gironés al vídeo, “Sense el sud (del sud) ni som ni serem”, si no tenim en compte que quatre de les sis ciutats més poblades del PV es troben al migjorn.

Aquest lema “som sud, som valencians” naix de la nostra campanya “M’agrada el valencià”, que ha recorregut tot el territori que comprén des de Benidorm a Torrevella i des de Biar fins a Alacant. El “M’agrada el valencià” ha demostrat que es pot viure la valencianitat lingüística i cultural d’una altra manera, sense complexos, sense amagar el que som, amb autoestima, amb voluntat de construir i d’integrar, de ser inclusius, que passa per comprendre i entendre l’altre, que passa per respectar els trets lingüístics de comarques com el Baix Segura, però també els barris castellanòfons de les nostres grans ciutats. Sí, el Baix Segura, comarca desnostrada per la seua particularitat identitària i sobretot lingüística, a la qual cosa El Tempir sempre ha respost amb la reflexió següent: “Quants “Baix Segura” tenim a les grans ciutats del nostre país?”.

Des d’El Tempir aspirem a homogeneïtzar l’heterogeneïtat del sud en una consciència única de valencianitat on el valencià siga llengua de cohesió social i també patrimoni dels qui no la tenen com a llengua materna o territorial. No ens cansarem de dir que “ser valencià” és la nostra estació de destinació, no la d’origen, independentment dels orígens familiars, de l’equip de futbol que seguisques o de la tradició cultural de la qual procedisques. Ser valencià no exclou altres identitats. Les fa compatibles. A l’inrevés, se’n nodreix… o és que la nostra societat no és una realitat plural, rica, diversa i complexa?

I tot ho fem perquè el sud deixe de ser un element boirós, inconcret, indefinit fins i tot a ulls de la resta dels valencians, els del nord. Les xarxes socials ens permeten saber què fem cadascú ara, però no deixen de reflectir una part de la nostra realitat. A vegades, molt esbiaixada. Per això, us convidem a vindre al sud. Veniu. Conegueu-lo. Enamoreu-vos dels nostres paisatges, de les nostres llegendes, de la nostra cuina, de la gent que viu cada dia la seua valencianitat calladament i silenciosament, però amb orgull a Novelda, Monòver, Crevillent, el Pinós, Guardamar… però també a Elx i a Alacant. I a Oriola o Torrevella, perquè n’hi ha. És l’única manera d’enterrar tòpics i tipisme folklòric, d’afonar l’aldeanisme a què ens volen recloure. Però això sí, si hi veniu, exerciu la vostra valencianitat amb normalitat, sense amagar la llengua. I no sigueu sociolingüistes de cap de setmana que certifiquen el mal estat de salut de la llengua al migjorn, perquè de certificacions nosaltres podem donar-ne a la resta del país. “Vosaltres siau benvinguts, parents e amics de grans virtuts”, com es canta a la Festa o Misteri d’Elx.

El Tempir naix a Elx, la tercera ciutat valenciana més important demogràficament i la segona des del punt de vista industrial. Elx sempre ha estat un focus d’irradiació de valencianitat cap al Vinalopó i cap al Segura. Elx, en paraules de Joan Coromines, és la gran ciutat valenciana del sud. N’estem orgullosos de ser. Però estarem més orgullosos si Alacant i Elx cooperen per reestructurar el sud i són models de valencianitat per a totes les terres que banyen els nostres dos rius. I al mateix temps, l’eix Elx-Alacant ha de servir de contrapés a la ciutat de València en el gran tauler d’escacs valencià. El Tempir té com un dels seus tres objectius fer que el sud ajude colze a colze a reconstruir aquest país després d’aquesta etapa ignominiosa de quasi vint anys. Sí, reconstruir-lo, però de tu a tu. De tu a tu, d’Elx amb Alacant. De tu a tu, de l’eix Elx-Alacant amb València. No volem ser moneda de canvi de res ni políticament, ni econòmicament, ni lingüísticament ni culturalment. Per tant, en aquest projecte no esteu sols, malgrat el que reflecteixen els mitjans de comunicació que tenim i el que ens volen vendre. Ai, quanta falta ens fan ja RTVV i TV3, les finestres de contacte amb el valencià al Baix Segura! Ai, quanta falta ens fa posar fi a l’exempció del valencià al Baix Segura si volem que el valencià siga llengua de cohesió social, si volem igualtat lingüística, si volem universalitzar el coneixement del valencià com a pas previ a l’ús social. Ai, quanta urgència nacional en aquest “ara o mai” que vivim.

Per acabar, dues coses. La primera, agrair a la Societat Coral El Micalet el Premi que ens ha concedit. Gràcies per mirar el sud d’una altra manera amb aquest Premi, sense la condescendència a què estem acostumats. La segona, volem compartir-lo amb totes les persones i col·lectius de les nostres terres migjornenques que treballen amb una voluntat de permanència i solidesa de futur per recuperar la dignitat d’aquestes terres i continuar sent el que hem estat, som i serem: som sud i som valencians. El Premi també és d’ells. Moltes gràcies.

[Anul·lat] La Bressola celebra amb un concert a Girona els seus quaranta anys

[Anul·lat en senyal de condol per la tràgica mort d'una dona i les seves filles a Girona]
Enguany fa 40 anys que va obrir la primera escola Bressola a la localitat nordcatalana de Nyils.

L'efemèride es celebrarà com a punt de sortida amb un concert a Girona el proper 10 de desembre a Girona.





Font: Espai Bressola




"Sem Nord, fem Bressola!" és la convocatòria que crida a la commemoració dels 40 anys de la creació de la xarxa d'escoles catalanes a la Catalunya del Nord. La celebració es farà amb un concert i un acte institucional, aquest proper 10 desembre a Girona. El cartell que anuncia el concert és ple de "bressoletes" la popular cara que ha acompanyat el logotip i les campanyes de difusió de la Bressola al llarg d'aquestes dècades.

El concert serà al Teatre Municipal de Girona i els músics Marc Serrats, Albert Vila i Xarli Oliver cantaran amb els nins i nines de la Bressola una selecció de les cançons que han format part dels diferents projectes musicals que els darrers anys ha promogut Amics de la Bressola.

Aquest curs més d'un milers de nois i noies segueixen els seus estudis a les escoles de la Bressola, des de les maternals al col·legi de secundària del Soler. Un realitat educativa que va néixer a Nils, on el 1976, va començar la primera de les escoles de la Bressola.

El llibre "La realitat d'un somni. Trenta anys d'escoles catalanes a la Catalunya del Nord", editat l'any 2007, va analitzar la història de la Bressola quan se celebraven 30 anys de la seva creació. Des del web podeu llegir aquest resum cronològic dels principals fets d'aquests 40 anys