Construir un relat de valencianitat al Sud, per Josep Escribano


Construir un relat de valencianitat al Sud

Josep Enric Escribano. President d’El Tempir
Acaben les I Jornades sobre Llengua i Identitat al Sud en què s’ha realitzat un diagnòstic el més aproximat possible a l’estat de la identitat i el vincle d’aquest amb el valencià en les nostres terres. Així, el primer fet constable és que llengua i identitat van unides de manera que sols se senten valencianes aquelles persones que el parlen i que, fins i tot, se senten valencianes com a primera adscripció identitària en molts casos. No obstant això, també s’hi ha constatat que tenim noves generacions de joves, que tenen la capacitat de parlar-lo, però no senten la necessitat de fer-ho perquè el valencià no és una llengua ambiental en les grans ciutats del sud (tampoc a la resta del país). A més, el valencià no gaudeix d’un estatus de plena oficialitat al sud en tant que hi ha poblacions que no tenen ni tan sols un coneixement passiu de la llengua, cosa que dificulta poder expressar-se i ser atés en valencià. Les solucions a aquesta problemàtica, com al conjunt del nostre territori, passa per una extensió de l’ensenyament en valencià, que esperem que el futur decret de plurilingüisme ho facilite, posar punt final amb l’exempció de l’estudi de la nostra llengua (cal regular el procediment de concessió d’exempció i aclarir aquest concepte i supòsits en què es permet, tal com demanà l’Assemblea de Professorat de Valencià del Baix Segura) i que la futura Canal 9 i TV3 arriben aquí al més prompte possible. Cal visibilitzar-nos.
Un segon fet, tal com ja apuntava Josep Àngel Mas en la seua conferència “Les ideologies identitàries i polítiques i el valencià. Reflexions per al migjorn”, cal que la solució per al sud sorgisca del sud i, a més, que siga extensible a altres punts del País Valencià. De fet, cal que el nou paradigma de valencianitat que s’haja de construir aquí ha de passar per respectar els trets identitaris particulars dels pobles del sud. En altres paraules, caldria intentar el camí d’aconseguir que “ser alacantí siga la manera de ser valencià” o “ser oriolà siga la manera de ser valencià” com a possibles vies de solució en un territori amb tants de particularismes locals. La valencianitat és plural.
I un tercer fet a remarcar és la necessitat d’una major presència de la Generalitat Valenciana al sud. No pot ser que aquesta presència institucional de la Generalitat Valenciana es reduïsca al sud amb la construcció d’escoles, instituts, hospitals i centres sanitaris, per exemple. Cal que se senta la Generalitat Valenciana ben pròxima de les poblacions valencianes del migjorn, sobretot emocionalment. La construcció d’infraestructures ha d’anar acompanyat d’un relat a la proximitat dels problemes de la nostra gent. Cal que vegen que “ser valencià”, “sentir-se part d’aquest projecte”… és beneficiós en la mesura que també resolen i milloren les seues condicions de vida i de treballl. En la mesura que així siga l’acceptació del valencià com a llengua de cohesió social i llengua patrimonial de les poblacions castellanoparlants serà possible i realitzable.
Amb tot, El Tempir anirà perfilant estratègies i actuacions per aplicar les propostes d’actuació sorgides en aquestes Jornades a fi d’anar configurant un relat de valencianitat del sud, un relat que siga construït per tots.
Publica un comentari a l'entrada