Jornades sobre trilingüisme a Sitges organitzades per USTEC-STEs: "Llengües assetjades"


El 13 i 14 de gener, el palau Maricel de Sitges acollirà unes jornades organitzades per la USTEC-STEs, que, amb el títol “Llengües assetjades”, se centraran en les propostes de trilingüisme que s’han impulsat o es volen impulsar des de diferents governs. Es compta amb la participació del STEi de les IllesSTEPV del Païs ValenciàSTEG de GalíciaSUATEA d'Astúries i STEILAS d'Euskal Herria.

USTEC-STEs, amb altres sindicats de territoris on es parlen diferents llengües minoritzades, organitza unes jornades sobre llengua i educació. A finals del anys 70 i començaments dels 80 del passat segle, el debat sobre l’educació en la llengua materna i el bilingüisme va quedar superat pel model d’escola catalana i els programes d’immersió. Avui hi ha més de 270 llengües maternes a les nostres aules i la necessitat d’una llengua comuna, de referència, d’aprenentatge i de relació, fa aparèixer amb claredat el veritable debat: En els territoris de la nostra comunitat lingüística, aquesta llengua ha de ser el català? El català ha de tenir a l’escola una oportunitat per a esdevenir una llengua significativa per a les generacions filles dels fenòmens immigratoris no catalanoparlants d’origen? El català ha de ser una llengua per a la igualtat d’oportunitats o un fet que marqui diferències socials? Si pensàvem que l’esforç per a construir una escola catalana, única per raons de llengua, ja l’havíem fet i que els seus resultats al llarg de més de 30 anys eren incontrovertibles i irreversibles, ens topem amb una permanent ofensiva en els ordres polítics i judicials. A l’Estat espanyol hi ha forces poderoses hostils a les llengües minoritzades, que ara alcen una pretesa proposta de modernitat: el trilingüisme. El model “trilingüista” utilitza el prestigi social de l’anglès com a veritable cavall de Troia que amaga el propòsit del retorn del castellà com a llengua vehicular i l’arraconament de les llegües minoritzades a les aules i, més greu encara, com a llengua de convivència i relació als centres educatius. És per això que parlem de llengües assetjades.


PROGRAMA DE LES JORNADES

DIVENDRES 13 (TARDA)

18:30h Presentació de benvinguda i agraïments.
19:00h Ponència: Les classes populars i la per­vivència de la llengua. Posteriorment, Taula Ro­dona amb Antoni Tortajada, periodista i histo­riador, Magí Sunyer, filòleg i professor de la URV, i Narcís Iglesias, lingüista i professor de la UdG.

DISSABTE 14 (MATÍ)

9:00h - 11:00h. Sessió de treball intern amb els companys i companyes dels STEs sobre les diverses situacions d’assetjament lingüístic a cada territori.
11:00h - 11:30h Pausa.
11: 30h - 13:00h Sessió oberta al públic en què cada territori explicarà la seva situació en relació al trilingüísme i la pervivència de la llengua pròpia. Lectura del document final.

DISSABTE 14 (TARDA)

16:00h - 18:00h Ponència: Una panoràmica del que els estats europeus han acceptat per a les se­ves llengües a 
la Carta Europea de Llengües Re­gionals o Minoritàries, en el benentès que la reali­tat pot ser tota altra..., a càrrec del professor Lluís de Yzaguirre i Maura, lingüista i professor de la UPF. Col·loqui posterior.
18:15h - 19:00h Intervenció del Col·lectiu Joan Oliver (professors de Llengua catalana) per expli­car la problemàtica de la Literatura a ESO i Batxi­llerat, a càrrec de Francesc Foguet, professor de la UAB, i Joan Melcion, professor de Secundària.

FONT (USTEC)
Publica un comentari a l'entrada