Presentació a Palma del Protocol de Donostia pels drets lingüístics


El pròxim dimarts 28 de març se celebrarà a Palma la presentació del "Protocol de Donostia", que el passat mes de desembre va ser establert per experts europeus basant-se en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i elaborat per diverses entitats representants de les llengües minoritzades a Europa, com a eina de la societat que proposa unes 180 mesures per garantir els drets linguístics.

L'acte, (organitzat per l'STEI-Illes Balears i la FOLC) de presentació del Protocol el durà a terme Paul Bilbao, secretari general de Kontseilua i un dels principls impulsors, a més de comptar amb la presentació inicial de Lluís Maicas (Institut Ramon Llull) i Maria Antònia Font, presidenta de la FOLC i membre de l'STEI.

En la col·laboració de l'event hi participen l'Escola de Formació i Mitjans Didàctic, l'Arxiu del Regne de Mallorca i la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua.

Enllaçats per la Llengua ja va mostrar el seu suport i adhesió al Protocol de Donostia durant la seva reunió plenària celebrada a Castelló de la Plana el desembre de 2016.


"El futur del català a la Franja passa per l'escola" [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.


Òscar Adamuz

-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.
I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja... En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català.

-L’informe també demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?

Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó” són gairebé un oxímoron històric. 
 I parlant de mesures, en els dos darrers anys no hi ha cap iniciativa institucional de dignificació i conscienciació lingüístiques, de promoció social en l’ús o de protecció jurídica garant. 
Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís per la llengua a demostrar.

-Com a col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?

Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de milions de catalanoparlants.
Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem, tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.
Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.

-Per acabar, què es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a la Franja?  

Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta responsabilitat.
Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de sordesa aguda? També.
Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és cert...
Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.
El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu). 

El català i la Declaració de Palma [valoració d'Enllaçats per la Llengua]

La plataforma Enllaçats per la Llengua fa una valoració del compromís adoptat per les conselleries de cultura de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per la defensa i promoció del català


Article d'opinió de Maria antònia Font en nom d'Enllaçats per la Llengua publicat a La Directa el 21/03/2017 

El passat 20 de febrer de 2017 es reuniren a Mallorca els representants de les conselleries de Cultura del Principat, el País Valencià i les Illes Balears i acordaren fer la Declaració de Palma, per la qual els tres governs es comprometen a col·laborar en matèria de llengua i cultura.

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions, es comprometeren a enfortir lligams històrics i culturals, intensificar els vincles entre els tres territoris i definir com ens interrelacionem culturalment; treballar conjuntament, crear sinergies i reforçar els projectes compartits, així com continuar potenciant l'Institut Ramon Llull (IRL) com a eina de projecció exterior i internacionalització. En aquest darrer aspecte, cal remarcar el reingrés del Govern de les Illes Balears a l'Institut així com la col·laboració de l'IRL amb la Generalitat Valenciana dins del pla "Fes Cultura".

Altres dels compromisos presos van ser el de potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori per construir un vertader corredor mediterrani cultural i facilitar-los el moviment entre els tres territoris; ampliar i impulsar els circuits de programació d'arts escèniques, visuals, música, literatura, audiovisual i cultura popular o tradicional; i la promoció de la creació literària, la indústria editorial i els programes d'intercanvi d'autors.
  • La Declaració estableix l'assoliment d'un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible

En l'àmbit de llengua, la Declaració de Palma estableix l'assoliment d'un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública. Els tres consellers també han acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives cap a la llengua compartida. Totes les accions plantejades per la Declaració de Palma es concretaran mitjançant grups de treball que reuniran a representants dels tres territoris.


Una valoració positiva

Des d'Enllaçats per la llengua fem una valoració positiva d'aquesta Declaració de Palma. Que es reuneixin els responsables polítics de tres territoris, dels set que en formam part dels Països Catalans (PPCC), ens alegra i ens enforteix com a poble que som, membres d’aquesta nació cultural catalana que pot esdevenir nació política si així ho decideix cada part del territori d’una manera pacífica i democràtica.

Recordem que en legislatures anteriors ja s’havien produït altres encontres entre els responsables polítics dels diferents governs de Catalunya, el País valencià i les Illes Balears i també se n’havien produït entre sindicats, entitats i organitzacions d’arreu dels PPCC. La consciència de ser un sol poble i parlar català existeix entre gran part de la població i existeix clarament entre alguns partits polítics de l’esquerra nacionalista catalana, eco-sobiranista i social.

Quan llegim els objectius que la Declaració fa públics ens adonem que sobretot parlen de promoció de la indústria cultural i dels creadors d’art en tots els seus camps. Ho valoram molt positivament. Pel que fa a la llengua focalitzaran la seva acció en establir unes convalidacions entre les certificacions d’acreditació del coneixement de la llengua catalana dels tres grans territoris que s’exigeixen per cobrir alguns llocs de treball a l’administració pública, tant local com autonòmica. Una tasca escomesa a legislatures anteriors, però que és complexa i que es pot millorar encara més.
  • Persones i entitats de diferents parts del territori català ens unirem per crear en primer lloc els Enllaçats per la llengua i fer accions conjuntes i simultànies a tot el territori dels PPCC

Un altre tema que fa referència directa a la llengua és la voluntat dels tres responsables institucionals en temes de política lingüística de donar resposta a polítiques estatals lesives contra el català. N’estam ben contents i ho trobam ben necessari. Els atacs que pateixen les llegües pròpies dels territoris, que no estan normalitzades (gallec, basc, català...) per part de l’administració de l’estat –i per part, massa sovint, dels governs autonòmics que practiquen un nacionalisme espanyol excloent i radical–, necessiten respostes conjuntes de les institucions, persones, entitats, sindicats de tot el territori. És molt necessària la coordinació i la resposta conjunta. La LOMCE, amb en Wert al capdavant, va regular, en consonància amb la constitució del 78, la limitació de l’ús del català, el basc, el gallec, l’aranès... al sistema educatiu i va aprofundir en la desigualtat de drets de les comunitats lingüístiques de l’estat. Per això, des del desembre del 2012 –abans de l’aprovació de la llei estatal i quan en Wert encara era ministre d’educació i va pronunciar aquelles paraules que tots recordarem “Hay que españolizar a los alumnos catalanes”– persones i entitats de diferents parts del territori català ens unirem per crear en primer lloc els Enllaçats per la llengua i fer accions conjuntes i simultànies a tot el territori dels PPCC i ,després, per crear Enllaçats pels Territoris amb persones i entitats que sempre han treballat pel basc, el gallec o el català.

Volem remarcar que, al Principat, amb un procés democràtic que va cap a la independència, caldria establir clarament el català com la llengua comuna i que comunica tots els catalans; els que a més parlen castellà, italià o francès. És necessari recordar en aquest punt tres accions importants que es varen dur a terme des de la Plataforma Enllaçats, amb l’STEI Intersindical, l’Assemblea de mestres i professors de les Illes Balears i Drets humans de Mallorca, de comparèixer davant l’intergrup de minories ètniques i nacionals al Parlament d’Estrasburg per denunciar-hi la vulneració de drets de la comunitat lingüística catalana, l’assetjament institucional que patíem i demanàrem una regulació europea per garantir la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques d’Europa.

Molt important també l’acció conjunta i simultània que es va fer des d’Enllaçats per la Llengua arreu dels PPCC el dia 9 de març a Barcelona, Girona, Menorca, Pitiüses, Mallorca, País Valencià, L’Alguer... i la que es va fer amb els bascos, catalans i gallecs al Congrés de diputats el dia 12 de març de 2013.

Diversos aspectes crítics

La declaració parla de l’Institut Ramon Llull, que treballa per a la projecció exterior del català, però ens ha de quedar clar que, tot i que la Generalitat valenciana col·labora en un projecte cultural de l’IRL, encara no hi ha entrat. Trobam a faltar també una referència a les entitats de la societat civil que ja fa estona que treballen de forma conjunta i que ho fan des de tot el domini lingüístic català, que són els Enllaçats per la Llengua, que enguany faran els cinc anys d’existència, o la Federació d’organitzacions per la Llengua catalana (FOLC) que en fa dotze, l’organització Som Països Catalans, la Federació Llull, que integra l’OCB, l’Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià… i que tenguin en compte projectes culturals de construcció nacional com és l’Orquestra de joves intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) amb més de deu anys d’existència, o el Cor Joves dels Països Catalans uns projectes sorgits a iniciativa d’una dona mallorquina que ha comptat amb joves de tots els Països Catalans. Recordem també la feina que es fa per a la nació completa des de la Bressola a Catalunya nord, el moviment Franjolí per la llengua a la Franja de Ponent o la tasca constant i present des d’Òmnium Cultural de l’Alguer o el centre excursionista i tantes altres organitzacions que treballen des de tots els racons del país.
  • Malgrat la Generalitat valenciana col·labora en un projecte cultural de l’Institut Ramon Llull encara no hi ha entrat

Ens hagués agradat també que la Declaració de Palma, recollís iniciatives al voltant dels tres pilars de la normalització lingüística com són, en primer lloc, l’ús i l’acreditació de la competència lingüística del català a l’administració. Recordem que a les Illes Balears encara no existeix el requisit lingüístic a la sanitat... En segon lloc la possibilitat que, des de l’autonomia política i administrativa de cada part del territori, es caminàs cap a la confluència de sistemes educatius on el català fos el seu eix vertebrador i la llengua de l’ensenyament i de la comunicació interna i externa, així com la transferibilitat de les pràctiques educatives vers el català a l’ensenyament a tot el territori. Recordem que a més de la unitat normativa de la llengua catalana, també podem aspirar a tenir una normativa semblant, normalitzada i normalitzadora, a tot el territori de manera que la llengua no es vegi afectada per tantes normatives diferents per a una llengua que la parlam uns deu milions de persones. I en tercer lloc trobam a faltar que no es parli, a la declaració de Palma, de la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques que emeten en català, cosa que està regulada a la Carta europea de les Llengües regionals i minoritàries i ratificada per l’Estat espanyol. Recordem aquí la campanya que duim a terme des d’Enllaçats per un espai de comunicació en català i per la creació del Consell Audiovisual participat pels tres governs dels territoris més grans i proposat per Josep Gifreu, expert en matèria de comunicació. Tot i aquests tres pilars també volem recordar que les administracions podrien fer campanyes conjuntes per a la transmissió generacional de la llengua, un dels pilars també de la normalització del català.

Esperam que les administracions dels tres territoris, que ara s’organitzen novament, valorin positivament la feina que, conjuntament, fan des de fa anys entitats, persones, organitzacions i sindicats per la normalització lingüística, cultural i nacional del català i que els acords presos en matèria de llengua i cultura s’estenguin a la totalitat del domini lingüístic, més enllà de les fronteres administratives.

"Un lloc digne per al català dins el Pacte", per Maria Antònia Font

Sindicats STEI, STEPV i USTEC en defensa del català. Foto d'arxiu

Article d'opinió de M. ANTÒNIA FONT Secretària de normalització lingüística de l'STEI Intersindical, publicat a Arabalears.cat  el 19/03/2017
Tots volem l’estabilitat legislativa al sistema educatiu i feim passes per consensuar les bases per a un pacte educatiu a les Illes i a l’Estat. El document d’Illes per un Pacte és al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB). La feina feta suposa una implicació i un procés d’aprenentatge molt bo per a les persones que hi participam, però hi ha aspectes que, de moment, no formen part del consens, com per exemple que hi figuri que l’ensenyament ha de continuar sent el 50% com a mínim en català a tots els centres de les Illes i el 100% per als centres que així ho acordin.
No entenem que, per part de la majoria de la Comissió Permanent, no s’hagi acceptat aquesta esmena que fa referència a la llengua, ni tampoc cap de les altres esmenes substancials que ha presentat l’STEI Intersindical i que fan referència a la derogació de la LOMQE, la reversió de totes les retallades, l’elecció democràtica de les direccions per part dels consells escolars, la garantia de no arbitrarietat en la provisió dels llocs de treball docent, etc. Pensàvem que, ara que el Govern de les Illes Balears ha atorgat el premi Ramon Llull -l’il·lustre mallorquí i pare de les lletres catalanes- a les entitats que formen part d’Illes per un Pacte, s’acceptaria l’esmena que fa referència al català.
L’ensenyament és una de les quatre potes de la normalització de la llengua, juntament amb els mitjans de comunicació, l’Administració i l’ús social. Ens preocupa el fet que hi hagi entitats dins el CEIB que no vulguin la referència explícita del que ara tenim, el Decret de mínims. Un dels arguments és: “Volem complir l’Estatut d’Autonomia, la Llei de Normalització Lingüística (LNL) i l’autonomia de centres i no volem parlar de tants per cent”.
L’STEI no vol passes enrere en la normalització del català. Ni tampoc la desregulació normativa, o que resti en mans d’una falsa autonomia de centre quin serà el tant per cent de català que es farà a cada centre. A les bases del Pacte la qüestió lingüística no pot quedar definida de manera tan feble o en mans del voluntarisme. Volem donar continuïtat a la bona feina que fins ara han fet els mestres i professors implicats amb un sistema educatiu democràtic, obert, participatiu, arrelat al medi, amb el català com a llengua vehicular de l’aprenentatge i de la comunicació interna i externa. Aquest model escolar, que té el suport de pares i mares, va aguantar les envestides del Govern Bauzá perquè estava construït amb uns fonaments sòlids, coherents pedagògicament i amb el català com un dels seus pilars.
Volem que aquesta feina, que ha evolucionat amb el temps i les persones, que ha estat creativa, garantia de cohesió social i que ha sabut incorporar noves metodologies, continuï progressant amb una normativa que li faci costat i que impliqui TOTS els centres educatius de les Illes Balears de la mateixa manera. Perquè la normalització avança quan és majoritària i es fa pertot amb un mínim de presència i compromís.
Per altra banda, el Marc comú europeu de referència és un marc per a l’aprenentatge de llengües estrangeres fora del sistema escolar. No és el currículum bàsic de referència del català a l’escola. A més, el català no és només una assignatura, una matèria que s’ha d’aprovar... és l’element cohesionador de totes les persones que viuen i treballen a les Illes, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin. És l’expressió de qui som, d’on venim i cap on anam, concepte molt útil per no despersonalitzar-nos i tenir una mirada pròpia de com volem organitzar-nos, conviure i fer les nostres aportacions al món contemporani. El català ha de tenir el lloc que li correspon, clar i sense ambigüitats. Ni una passa enrere!

Trobades d'escoles en valencià 2017: "En valencià, creixem"



«Les Trobades fan visible la tasca de la comunitat educativa i l’èxit dels programes d’ensenyament en valencià»
Crevillent és l’amfitrió de la xxv Trobada d’Escoles en Valencià de les dues comarques situades més al sud del País Valencià: el Baix Vinalopó i el Baix Segura. Aquest poble ha sigut l’escenari de la presentació de les Trobades 2017 que, agermanades sota el lema ‘En valencià, creixem’, es desenvoluparan de març a juny per tot el País Valencià. La roda de premsa d’avui ha deixat frases tan contundents com aquesta: «una de les millors maneres de protegir el nostre patrimoni és la creació d’una llei d’igualtat lingüística.»
El mestre i especialista en plurilingüisme, Vicent Pascual; la presidenta de l’Associació per la Llengua el Raig de Crevillent, M. Jesús Navarro, i l’alumna de la primera promoció en ensenyament en valencià a Crevillent, Sònia Blázquez, han assistit a la roda de premsa
L’escola Francesc Candela de Crevillent ha acollit la presentació de les Trobades. Aquest centre fou pioner en la introducció de l’ensenyament en valencià l’any 1987 i, ara, 30 anys més tard, continua oferint el millor model educatiu, el que defensa Escola Valenciana: públic, de qualitat i en valencià. «Avui, el nostre poble representa la cohesió territorial de sud a nord i també representa les nostres arrels, l’estret vincle que uneix tots els pobles que compartim i estimem el valencià», ha comentat la president de l’Associació per la Llengua El Raig, M. Jesús Navarro.
#Trobades2017
Les Trobades d’Escoles en Valencià són «un espai de convivència i una invitació a participar i unir-nos des del respecte, la diversitat i la interculturalitat», ha declarat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno. Cada any, més de 200.000 persones «celebrem la vitalitat de la nostra llengua i expressem el desig compartit de viure en valencià. Les festes per la llengua evidencien que l’ensenyament en valencià és l’educació òptima i capdavantera. En Escola Valenciana pensem que la millor manera de convidar a la gent a la nostra llengua és a través d’una festa. I tenim 19 Trobades al llarg i ample del País Valencià a les quals esteu totes i tots convidats.»
El Vergel enceta el calendari festiu de les Trobades, seguit per Novelda, Albalat dels Sorells, Crevillent, Sant Vicent del Raspeig, Alacant, Fontanars dels Alforins, València, Guadassuar, Barcelona, Vallada, Vinaròs, Altura, Llíria, Manises, el Real de Gandia, Altea, i l’Orxa i Quart de les Valls són els pobles que tanquen les Trobades.
‘En valencià, creixem’
L’eslògan de les Trobades festeja amb la cultura popular dels nans i gegants, i «suggereix un missatge vertebrador: parlar valencià ens fa compartir experiències, ens enriqueix culturalment, amplia el nostre coneixement del món, ens ofereix la clau d’accés per descobrir altres llengües. Gràcies al valencià experimentem un creixement vital: ens fa savis de la vida, ens fa grans de cor, ens fa gegants per albirar el futur», en paraules del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.
Fa més de tres dècades que les Coordinadores Comarcals fan Trobades. Any rere any «les nostres arrels s’enforteixen, van creixent, es troben ben vives, gràcies a persones i entitats cíviques que, com El Raig de Crevillent, i les prop de 30 entitats que formem Escola Valenciana, posem la nostra llavor i cultivem el valencià i, així, l’engrandim.»
Amb les festes per la llengua, «vertebrem el territori i afavorim la cohesió social. Les Trobades són un moviment cívic que expressen l’estima col·lectiva pel valencià», ha insistit el portaveu de la Federació d’Associacions per la Llengua. Cada Trobada comarcal està confeccionada amb «la implicació i el compromís de les comunitats educatives, les entitats de cultura popular i les Coordinadores Comarcals. Sense dubte: en valencià, creixem.»
‘Construïm la Igualtat Lingüística’
Escola Valenciana és conscient que una de les millors maneres de protegir la llengua, el patrimoni més preuat de les valencianes i els valencians, és la creació d’una llei d’igualtat lingüística. D’aquesta manera, el president de l’entitat cívica ha anunciat la campanya “Construïm la Igualtat Lingüística”, que es presentarà en el marc de les Trobades d’enguany. Amb aquesta iniciativa, Escola Valenciana pretén «sensibilitzar la ciutadania de la situació discriminatòria en què es troba el valencià respecte d’altres pobles amb llengua pròpia i com és d’important fer pública la vulneració d’un dret tan bàsic com és parlar valencià.» Entre les demandes socials que recull l’ideari d’Escola Valenciana no podia faltar subratllar la necessitat de mitjans de comunicació públics en valencià i la correspondència de les televisions IB3 i TV3.
‘Construïm la Igualtat Lingüística’ és el títol de la campanya que Escola Valenciana llançarà en el marc de les Trobades 2017.
Educació plurilingüe i intercultural
Per la seua banda, Vicent Pascual ha parlat de l’ampli ventall de possibilitats que ofereix estudiar en valencià, entre les quals cal ressaltar que garanteix un alumnat plurilingüe: «al País Valencià hem anat construint un model d’enriquiment d’educació plurilingüe i intercultural, adreçat a xiquetes i xiquets valencians, independentment de quina siga la seua llengua inicial en arribar a l’escola.» Per al mestre i pedagog, l’ensenyament en valencià és «l’únic model capaç d’aconseguir els objectius propis de l’educació plurilingüe: d’una banda, la competència òptima en valencià, en castellà i en anglés, i en una altra llengua estrangera i, d’altra banda, les capacitats i actituds necessàries per a viure i conviure en una societat multilingüe i multicultural.» Per aquesta raó, Pascual ha encoratjat l’equip docent a triar els nivells Avançat I i Avançat II del Decret de Plurilingüisme, atès que «aconsegueixen els objectius de l’educació plurilingüe.»
A més, la roda de premsa ha comptat amb la intervenció de l’alumna de la primera promoció en ensenyament en valencià a Crevillent, Sònia Blázquez, que ha parlat de la seua experiència com a estudianta de l’anomenada ‘línia en valencià’ i el sentiment de germanor que li transmetien, quan era xiqueta, les Trobades d’Escoles en Valencià: «esperàvem durant tot l’any l’arribada de la Trobada; la percebíem com una gran festa, on els crevillentins ens trobàvem amb gent de Santa Pola, Guardamar i Elx i jugàvem, ens ho passàvem bé.»

Congrés sobre la relació de la marina i l'Alguer


El pròxim dissabte 11 de març a les 09:30 es farà el Congrés: "L'Alguer, la ciutat i la marina", on es debatrà sobre la importància de l'activitat marinera en la història de la ciutat sardocatalana. L'acte comptarà amb la participació d'Òmnium Cultural de l'Alguer i el seu president, l'Esteve Campus, en serà un dels ponents. Clourà la jornada el Síndic de la ciutat Mario Bruno a la Sala de conferències de la Fundació M.E.T.A. Lo Quarter.

Setmana de presentacions literàries a Escaldes organitzades pel Centre de Cultura Catalana d'Andorra


Amb la voluntat de promoure la llengua i la literatura catalanes, el Centre de la Cultura Catalana organitza la propera setmana dues presentacions literàries a .la Biblioteca d'Escaldes.

Dimarts 7 de març a les 20.00 hores, Matthew Tree presentarà la seva última obra De fora vingueren.
Dijous 9 de març a les 20.00 hores, Rafel Nadal presentarà La senyora Stendhal, ara mateix l'obra més venuda en llengua catalana.



Matthew Tree (Londres, 1958) va aprendre català als 21 anys, als 26 va venir a viure a Catalunya i als 31 ja publicava en català. Ha publicat una desena de llibres de ficció, assaig i autobiografia i ha contribuït en diversos reculls de contes. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, entre ells El Punt, Descobrir Catalunya, The Times Literary Supplement, Catalonia Today, RAC 1, Catalunya Ràdio o TV3.


Sinopsi De fora vingueren

Coldwater Bay, un poble apartat de la costa meridional de l’illa de Wight, es troba tot d’una assetjada per un grup d’africans que hi ha anat expressament per això. Un metge racista de vacances, dos adolescents enamorats sota la seva tutela, i el contacte dels africans dins el poble contemplen l’evolució dels esdeveniments cadascú des del seu punt de
vista, molt diferents entre si.

Rafel Nadal i Farreras (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a 8TV, RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins, un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany, sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano (2015), la seva darrera novel·la, ha estat traduïda a catorze llengües. 


Sinopsi La senyora Stendhal

Quan l’últim dia de la guerra una bala sega la vida de la Rossa en un tiroteig a la plaça de Sant Pere de Girona, el destí d’en Lluc queda lligat per sempre al de la senyora Stendhal, que el criarà com si fos fi ll seu. La força de la mare adoptiva, la rebel·lia del jove Dani i la saviesa de l’avi Dídac acompanyaran la mirada innocent del nen per un paisatge carregat d’emocions i de promeses. Fins que toparà amb l’ànsia de revenja dels vencedors decidits a passar comptes.

Després de l’èxit internacional de La maledicció dels Palmisano, Rafel Nadal torna a la Catalunya de postguerra amb la seva obra més madura; una novel·la colpidora, a cavall de realitat i ficció, que tanca el cicle de l’autor sobre els bàndols, el destí i la llibertat individual.

«A mitjanit havia nevat i va fer tot el camí de fosc, enterrant els peus a la neu verge. Quan va començar a ensabonar la roba, tot just clarejava. Va plorar amb totes les seves forces mentre picava el vestit de fl ors blaves i grogues i seguia plorant quan va enfonsar-lo a la séquia, amb l’esperança que el corrent se li endugués els malsons».

Font: Centre de Cultura Catalana d'Andorra

Taula rodona a Palma per la normalització del català a les Illes Balears organitzat pe l'STEI i FOLC



El proper dilluns 13 de març a Palma s'organitza una taula rodona per impulsar la normalització de la llengua i cultura catalanes a les Illes Balears. L'acte, organitzat pel sindicat STEI-intersindical i la Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana (FOLC), vol ser una exposició de les polítiques que duen a terme les institucions amb representants d'aquestes i pretén ser un debat obert on participaran representants de diversos col·lectius de la societat civil illenca.
L'activitat rep el suport de la UIB, l'Escola de Formació en mitjans didàctics i de la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua.

L’STEI I LA FOLC TREBALLEN EN L’IMPULS DE LA NORMALITZACIÓ I L’ÚS DEL CATALÀ
La normalització és cosa de totes


L’STEI Intersindical i la Federació d’organitzacions per la llengua catalana (FOLC) organitzen -amb la col·laboració d’Enllaçats per la Llengua, la UIB i l’Escola de Formació en mitjans didàctics- una taula rodona per impulsar la normalització de la Llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears. Pensam que és necessari que la societat civil s’organitzi perquè l’impuls a la normalització i a l’ús del català és cosa de totes les persones que vivim i treballam a les Illes Balears, siguem d’on siguem i parlem la llengua que parlem.

La idea de l'acte és que els membres de la Taula rodona ens facin una exposició dels principals eixos de treball que es duen a terme des de les institucions per la normalització i l'ús del català. Després es donarà la paraula a les entitats i les organitzacions perquè ens expliquin, molt resumidament, què fan per la normalització des de les seves organitzacions i entitats.

L'acte és obert al públic en general. La idea és fer una posada en comú i estudiar com podem, entre totes -institucions, organitzacions i entitats-  fer avançar l'ús del català.

Han confirmat l'assistència i la seva intervenció al col·loqui:

-el president de l'OCB, Sr. Jaume Mateu; una representant de les Fundacions Emili Darder i Pere Mascaró, Sra. Lila Tomàs; del Grup Blanquerna, el Sr. Tomeu Martí; de la Institució Antoni M. Alcover de Manacor, Sra M. Magdalena Gelabert; del Joves de Mallorca per la Llengua vendrà en Saïd; per l'STEI i la FOLC, M. Antònia Font.

Font: STEI-intersindical Illes Balears